EL MESTRE ARTUR MARTORELL I BISBAL
(1894-1967)
La Fundació ha agafat el nom d’Artur Martorell en homenatge a aquest mestre i administrador de l’educació a l’Ajuntament de Barcelona en l’època de la República i a la postguerra, i amb ell, a tots els mestres i educadors del seu temps que van construir un sistema excel·lent a Catalunya. Martorell és una de les figures emblemàtiques de la pedagogia del segle XX a Catalunya: mestre i pedagog que dedicà la seva vida al servei de l’escola pública.
La renovació pedagògica impulsada a Catalunya a partir dels anys seixanta del segle passat no hauria estat possible sense la valuosa aportació d’Artur Martorell, Alexandre Galí, Pau Vila, Angeleta Ferrer i altres d’aquells mestres que van voler traspassar a les noves generacions aquella extraordinària tradició pedagògica interrompuda pel franquisme.
Artur Martorell fou prioritàriament un mestre, i reunia les qualitats imprescindibles en un bon mestre: talent, activitat creativa, coneixements pedagògics i tracte afable. Tot seguit exposem una breu ressenya dels aspectes més importants de la seva biografia.
| 14 d’Abril de 1894 | Neix a Barcelona en el si d’una família menestral. |
| 1903 | Alumne de l’Institut Obrer Gracienc |
| 1906 | Inicia els seus estudis a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. |
| 1908 | Comença la seva tasca docent com a professor elemental a les escoles del districte sisè de Barcelona. |
| 1908-1913 | Completa la seva formació, tot i fent de mestre a diferents escoles i seguint els cursos de l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona. |
| 1914 | Obté el títol oficial de mestre. |
| 1914-1930 | Fa de professor i director, entre d’altres, a les Escoles del Patronat Domènech i a les Colònies Escolars de Calafell i Tossa de Mar. |
| 1922 | Contrau matrimoni amb Maria Codina i Relats, mestra de les Escoles del Patronat Domènech. |
| 1931 | Col·labora amb el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i professor de l’Escola Normal de Mestres de la Generalitat de Catalunya. |
| 1933-1936 | Multiplica la seva activitat docent, publica cursos de gramàtica catalana, col·labora en emissions radiofòniques, participa en congressos i dóna cursos a la Universitat Autònoma. |
| 1939 | És empresonat a la Model de Barcelona, des de juliol fins a novembre, i fa classes de cultura general als altres presos. |
| 1940-1961 | Torna a l’Ajuntament de Barcelona, on té un paper destacat en la coordinació de les escoles municipals a l’Institut Pedagògic, en les emissions escolars de Ràdio Barcelona, en la creació i direcció de l’Institut Municipal d’Educació i la seva important Biblioteca. |
| 1962 | De manera sobtada, és traslladat al Negociat de Cementiris, arran de la seva disconformitat amb la política escolar de l’Ajuntament de Barcelona. |
| 1964 | Es jubila. |
| 1965-1966 | Col·labora en la creació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, dóna cursos sobre l’Ensenyament del Llenguatge a la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat i assessora i acull mestres i escoles que li demanen consell. |
| 4 d’abril 1967 | La mort el sorprèn mentre treballa a l’Editorial Gustau Gili. |